CAP A ON I PERQUÈ?
Segurament si hagués de marcar un/s objectiu/s respecte el que espero d’una vida de pastor i de l’actual maneig itinerant/transhumant del projecte en els propers anys, en el dia a dia i, fins el dia que no pugui seguir el ritme de les meves companyes de viatge; seria que la vida es mantingui com un dolç, intens, apassionant i, entretingut argument d’aquell llibre que mai desitgem que s’acabi.
El bestiar m’enamora perquè està viu i en canvi/evolució constant, marcat per les pautes que regeixen la vida i la mort, una roda que mai s’atura on el pas de les estacions influeixen en l’esdevenir i el futur de cada una de les ovelles que el conformen, que la seva pròpia naturalesa marca i que desitjo em distregui fins el darrer dels meus dies.
Desitjo que petits i grans visquin sentiments creuats on la il·lusió i la sorpresa siguin el sentiment més comú en tots/es ells/es quan senten el so de les esquelles, l’olor de la llana i el fem o endevinin el pas del ramat per la llana que enteranyin a qualsevol superfície que l’hagi volgut caçar al vol.
Desitjo sentir rialles i esquelles, que les properes generacions vegin el nostre ofici com una alternativa al frenètic ritme que la societat actual ens imposa.
Deixar de banda la productivitat i l’imperativa exigència d’un món que no ens vol feliços per la nostra pròpia salut sinó per assolir una objectius que a nosaltres no ens beneficien.
Perquè no volem que el nostre temps tingui un preu, desitgem que la nostra vida passi havent deixat com a darrers testimonis uns ulls carregats de passió i curiositat, un cor combatent i un somriure inamovible i inalterable, promogut per tota una vida de passions viscudes,alegries i la sensació que ha valgut la pena viure.
Desitjo que les ovelles modelin un paisatge que les necessita per mantenir-se saludable, de la mateix a forma que elles requereixen nodrir-se de la vegetació que el conforma.
Desitjo sumar en la reconstrucció d’un model de vida que no es regeixi pels beneficis econòmics que se’n genera sinó poder garantir els aliments que sustenten la meva persona i aquelles persones que, mitjançant l’intercanvi de productes o coneixements, també en puguin treure un profit.
Desitjo formar part d’un conjunt de productores i productors els quals siguin capaços de proveir d’aliments les llars del nostre país, sense la necessitat de dependre d’importacions ni dependre d’una economia fonamentada en les exportacions a països tercers. Reduir l’empremta energètica, recuperar mercats locals i crear una model econòmic estructurat en la petita pagesia d’àmbit local.
Desitjo marxar d’aquest món havent deixat una empremta humana imperceptible però una empremta animal incorruptible.
