HEMISFERI SUD
A Nova Zelanda hi vaig ser durant un any aproximadament amb la intenció de millorar els coneixements sobre ramaderia extensiva i amb la intenció, si sorgia la oportunitat, de treballar dins aquest àmbit professional. Va ser un any molt profitós ja que vaig tenir la oportunitat de poder millorar i aprendre dins un entorn molt diferent al que estem acostumats al vell continent, on el factor limitant en gran part, son els recursos i sobretot la superfície existent o destinada al sector agrari/ramader per part del bestiar; basant-se sobretot en models de gestió empresarials molt eficients i professionalitzats per tal de ser competitius dins d’un mercat internacional d’exportació molt exigent i encarat a la distribució a escala global.
El fet de veure’s obligats a exportar i a estar pendents de les fluctuacions de altres potencies mundials per poder mantenir el seu ritme d’exportacions, els ha portat a professionalitzar-se i sobretot a tecnificar-se per tal de poder generar un model de negoci eficient i rendible.
Sempre em recordaven que ells sempre “Primer utilitzen el seny i, després les mans”. Una manera de dir que en un món tant poc avantatjat en diversos sentits, com és el de la ramaderia i la pagesia, és necessari, per no dir obligat, millor l’eficiència i la rendibilitat per tal de tenir èxit en el negoci. No és el mateix moure pocs centenars de caps de bestiar, que haver de moure i alimentar-ne desenes de milers. A aquesta escala, el marge de benefici és minso i la línia que separa els guanys de les pèrdues és estret i inestable.
Durant els mesos que hi vaig ser, vaig haver de deixar enrere la metodologia emprada a casa, la de guardar a peu; amb el sarró i el ganxo. I estar predisposat a entendre que la ramaderia passa per molts estatges, cadascun diferent a l’anterior i, segurament, igual de vàlid. El que cal entendre en aquest sector, és que cada ramat, així com cada entorn on viu i s’alimenta , és diferent. I cal tenir la paciència i la voluntat com per adequar-se i adaptar-se a cadascun d’ells sense menystenir-lo i, sempre amb la intenció d’aprendre’n i de treure’n un coneixement que més endavant podrem emprar en la nostra pròpia explotació.
