LA VINYETA
A l’Empordà, i més concretament a l’Alt Empordà, hi vaig arribar de la mà d’en Josep Serra-Pla i la Marta Pedra. Cadascú d’ells posseeix el seu propi celler; en Josep va crear La Vinyeta a Mollet de Peralada, i la Marta posseeix Vins de Pedra a la Conca de Barberà.
A La Vinyeta en Josep hi ha creat una zona de recerca i innovació on han anat esdevenint un munt de projectes i iniciatives que l’han convertit en un lloc únic. No és només un celler, és molt més que un espai on s’elaboren vins. A La Vinyeta també s’elabora oli de les seves diferents varietats d’oliveres, mel de les arnes d’abelles que campen pol·linitzant i alimentant-se per arreu i ous de les seves pròpies gallines.
Des de la tardor passada (2019), també pasturen entre les vinyes i les oliveres, les meves ovelles. El ramat consta de vora 150 caps de bestiar oví de raça ripollesa (i si filem prim, seleccionant-les mica en mica per aconseguir un ramat uniforme de ovelles muntanyeses/ de Serrat) que gestionen la pastura de gramínies i vegetació de caràcter espontani que neix entre les fileres de ceps o oliveres d’aquest tros de l’Alt Empordà.
Què aconseguim?
Doncs minimitzar l’empremta energètica que genera el llaurar i combatre aquestes “males herbes” que competeixen pels recursos amb la vinya i l’olivera. Alhora que femem el sòl i augmentem l’activitat microbiana existent. El fem de les ovelles és fàcilment assimilable per la terra, així com reduïm la quantitat de nutrients externs que es requereix suplementar anualment. Al disminuir paulatinament la quantitat d’hores de tractor necessàries per combatre la vegetació existent, reduïm el desgast de la maquinària i el consum de combustibles d’origen fòssil, així com disminueixen els valors d’erosió i d’estrès hídric que pateix el sòl i conseqüentment la vegetació que hi habita.
És quelcom nou i innovador?
No, només hem fet que recuperar un maneig de la pastura que fa poques dècades ja es portava a terme. Els ramats d’ovelles als cellers i a les vinyes en general ja eren presents arreu del territori per portar a terme la “neteja”/aclarida d’aquelles zones entre vinyes que hi creixen espècies vegetals no desitjades però que el bestiar s’afanyava en devorar. És ben sabut que el bestiar de pota petita acostumava a aprofitar aquelles zones o espais que les vaques o els animals de pota grossa en general no hi podien accedir o aprofitar. Per tant, l’espai existent entre vinyes i oliveres, és un espai idoni per ser peixut/pasturat pel bestiar de llana.
El fem del bestiar per femar/bogar les terres era molt apreciat temps enrere ja que era difícil de transportar o no existien els fertilitzants químics tant emprats en les darreres dècades. Això feia que els ramats fossin sol·licitats i més presents en tot el territori català.
No només es pasturava la vinya un cop s’havia veremat el raïm sinó que durant diferents èpoques de l’any, es requeria que els ramats pasturessin en continu moviment les vinyes per tal de d’espampolar els ceps, és a dir, normalment durant el mes de Juliol i un cop el raïm estava desenvolupat, es permetia que els ramats es desplacessin per dins la vinya amb la intenció que es mengessin les fulles que cobrien el raïm i que no permetien la incidència de la llum del sol(amb la finalitat d’augmentar la ventilació del fruit, disminuint els problemes relacionats amb la presència de fongs, alhora que permeten que augmenti el grau d’alcohol del raïm) Aquesta acció rebia el nom d’Espampolar, hi significa treure/esporgar les fulles que normalment estaven a l’alçada del fruit i fins i tot per sobre.
