La Transhumància a Catalunya: Un Llegat que Mereix Ser Reivindicat

La transhumància és molt més que una pràctica ramadera ancestral; és part del nostre patrimoni cultural, històric i natural a Catalunya. Aquesta tradició, que ha connectat muntanyes i planes durant segles, ha forjat no només el paisatge que ens envolta, sinó també les nostres comunitats, els nostres valors i la nostra identitat com a poble.

Una pràctica en harmonia amb la natura

La transhumància és l’expressió d’una ramaderia sostenible i respectuosa amb el medi ambient. A través del desplaçament estacional dels ramats per camins ancestrals —els camins ramaders o “carrerades”—, s’assegura l’aprofitament equilibrat dels recursos naturals. Aquest moviment constant no només nodreix el sòl i controla el creixement de la vegetació, sinó que també contribueix a mantenir la biodiversitat.

Un patrimoni cultural viu

A Catalunya, la transhumància és història viva. Des del Pirineu fins a les planes de l’Ebre, aquesta pràctica ha teixit una xarxa de tradicions, costums i sabers que han passat de generació en generació. Les fires ramaderes, els oficis relacionats amb el pasturatge i els valors de comunitat i col·laboració que emanen d’aquesta activitat són testimonis d’una manera de viure arrelada al territori.

Un model de sostenibilitat

Avui, més que mai, la transhumància ens ofereix una lliçó de sostenibilitat. En un món dominat per l’agricultura intensiva i la ramaderia industrial, aquesta pràctica ens recorda que és possible conviure amb la natura d’una manera equilibrada. A més, ajuda a combatre el despoblament rural, mantenint viu el teixit social i econòmic de les zones de muntanya i interior.

El risc de perdre-la

Tot i la seva importància, la transhumància a Catalunya es troba en risc. La urbanització descontrolada, la pèrdua de camins ramaders i la manca de suport institucional estan posant en perill aquesta tradició. Sense mesures clares i efectives, correm el risc de perdre un patrimoni irreemplaçable.

Reivindiquem el nostre llegat

Reivindicar la transhumància és reivindicar el nostre territori, la nostra cultura i el nostre futur. Necessitem polítiques que protegeixin els camins ramaders, incentius per als ramaders que mantenen viva aquesta tradició i iniciatives que posin en valor el seu paper clau en la preservació del medi ambient.

La transhumància no és només el passat; és una guia per a un futur més sostenible, més arrelat i més just. Preservar-la és un deure col·lectiu.