DE VINYES, ESQUELLS I TRAMUNTANA
Recuperar les carrerades i tornar a transhumar al Cap de Creus.
Quan vaig iniciar aquest projecte no era capaç de veure més enllà d’un objectiu clar, a través però, d’un camí difós, per acabar consolidant el meu propi ramat. L’època que ens ha tocat viure té certes mancances, entre d’altres l’haver perdut oficis i costums que van ser part del dia a dia dels nostres avis i avies. Una generació quasi bé ja perduda i que amb ella s’emporta el record d’una forma de vida que ja pocs recordaran.
-Pastor/a: Persona que mena bestiar a pasturar, especialment bestiar de llana
– Transhumància: És el moviment que realitzen els ramats de bestiar quan busquen pastures per alimentar-se.
Després d’anys treballant d’assalariat per altres ramaders/es a Catalunya i d’haver estat aprenent en d’altres països -Nova Zelanda, Austràlia i França- m’ha sorgit l’oportunitat de poder recuperar l’ofici de pastor transhumant a l’Alt Empordà. Rodejat de vinyes i oliveres, les quals seran l’entorn ideal per poder sumar en un projecte ja existent, es pretén generar una alternativa als mètodes que actualment s’utilitzen en el marc de la ramaderia i la pagesia convencionals.
Cal destacar que els sistemes de producció predominants a casa nostra destaquen per l’ús quotidià de fertilitzants químics, herbicides i insecticides; on es premia la producció a gran escala i on no es treballa per afavorir l’existència de petits productors d’àmbit local que tenen com a objectiu generar productes de qualitat, a petita escala i de curt recorregut. El nostre objectiu és conformar un marc de treball en sintonia amb un model de pagesia responsable i respectuosa amb el medi natural.
On ens trobem?
La Vinyeta és un celler de producció ecològica a Mollet de Peralada, on s’elaboren vins de diverses varietats, oli d’oliva d’una varietat antiga, l’Argudell, mel i la producció d’ous de gallines Empordaneses
TRANSHUMÀNCIA: DE MOLLET DE PERALADA AL CAP DE CREUS
“Aperdiuades” que viuen rodejades de pins i oliverars. Les ovelles, sempre que la climatologia ho permeti, restaran pasturant l’herbatge existent entre vinyes i oliveres que durant els mesos de tardor conformen el paisatge empordanès. Realitzaran una tasca fonamental: reduir (però no eliminar del tot) la competència de la coberta vegetal que conviu amb el cep i l’olivera (ajudant a mantenir una major biodiversitat però sense arribar a eliminar-la, fet que permet diversificar el focus de les plagues), femar el sòl (amb els excrements de l’ovella enriquim i millorem l’estructura del sòl) i ajudar a disminuir l’evapotranspiració (preservem la humitat i alentim el procés de degradació, erosió i desertització del sòl, alhora que,amb la seva presència, minimitzem l’empremta energètica reduint la maquinària necessària/emprada per “combatre les males herbes” i augmentant així la rendibilitat del projecte). Tot i així, les ovelles disposaran d’un corral espaiós a la vora del Celler de la Vinyeta, equipat amb tot el material necessari per garantir-ne el seu benestar.
Quins camins ramaders/carrerades/cabaneres pretenem recuperar?
– Carrerada/Cabanera: Camí seguit de manera exclusiva pel bestiar transhumant en el seu desplaçament pendular i periòdic per tal d’aprofitar les pastures naturals.
Antigament els ramats que passaven l’estiu a les muntanyes del Ripollès, es desplaçaven/transhumaven a peu fins a les terres baixes de l’Empordà, on gaudien d’hiverns suaus i de bones pastures. Entre d’altres llocs, anaven fins al Cap de Creus, travessant i fent ús dels camins ramaders que durant el transcurs de la nostra història s’han utilitzat per tal de poder-se desplaçar sense envair les propietats privades ni les comunals dels pobles i ciutats que s’anaven trobant al seu pas.
Amb el pas dels anys, i degut a l’abandonament de les activitats ramaderes en tot el territori, aquests camins s’han anat perdent, emboscant i fins i tot desapareixent per complet degut a la construcció d’infraestructures, carreteres o eixos ferroviaris. Han quedat enterrades en l’oblit de la memòria popular de la gent gran que de joves encara havien vist els ramats fer-ne ús i finalment, amb el pas del temps, s’han acabat esvaint per complet del nostre patrimoni cultural.
El nostre objectiu és utilitzar les carrerades existents (abandonades, classificades o desaparegudes) fins al Cap de Creus per tal d’alimentar el ramat durant els mesos de Març, Abril i Maig, pas previ a pujar cotes més altes del Pirineu català per passar la temporada d’estiu.
Sabem que no és una tasca fàcil i que en molts moments ens trobarem en situacions on haurem de trobar vies alternatives per evitar creuar finques privades o eixos o vies de comunicació, però el “Dret a pas” del bestiar és inqüestionable. I sabem que amb l’esforç i amb l’ajuda de molts de vosaltres, podrem aconseguir recuperar els camins ramaders que unien el Cap de Creus amb gran part dels pobles que conformen l’Alt Empordà.
